Apunts desangelats (IX)
Febrer 3, 2009
Mateu, 13, 34-35
Tot això ho deia Jesús a la gent en paràboles, i sense paràboles, no els ensenyava res. Així cobrava el seu sentit ple l’oracle del Profeta quan diu:
M’explicaré amb paràboles,
proclamaré veritats amagades
d’ençà que el món és món.
Apuntes desangelados (VIII)
Gener 18, 2009
Evangeli segons Sant Joan
- Pròleg
Al principi, abans que Déu creés el món, ja existia el qui és la Paraula, la Paraula s’adreçava a Déu i la Paraula era Déu. La Paraula s’adreçava, al principi, al Pare. Tot començà a existir per la Paraula i, al marge d’Ella, no arribà a existir ni una sola de les coses que existeixen. En Ella hi havia la vida i aquesta vida era la llum dels homes. Doncs bé, la llum resplandeix al cor de la tenebra i la tenebra no ha reeixit a eclipsar-la.
[...]
El qui és la Paraula era la llum, l’autèntica llum que, en venir al món, il·lumina a tothom. Era al món: oi més, el món li devia l’existència; el món, però, no la va reconèixer. Va venir al seu poble i els seus no el van acollir.
En canvi, a tots els qui el van rebre, és a dir, tots els qui creuen en ell, els donà la capacitat d’esdevenir fills de Déu. Aquests no han nascut pas d’home i dona, ni de l’instint natural, ni de la iniciativa humana, sinó que han nascut de Déu. [...]
